Emocions a l’era digital (dBalears, 20/02/2012)

Fletxa a punt de ferir a un internauta
Vivim en una societat tecnològica, però seguim essent humans, per molt estesa que estigui la idea contrària, la de que la tecnologia ens deshumanitza. Així, per, exemple, no seria la primera vegada que he hagut d’escoltar que un dels perills de tecnologies com Internet ens que ens aïllin de la resta d’humans, una acusació que també va ser feta a la impremta -als llibres- a partir dels tipus mòbils de Gutenberg. Deien, aleshores, que havien de provocar una disminució de l’experiència comunitària, atès que augmentaria la isolació dels individus en fer menys necessari el contacte directe per estar informat. Això ho deien de la impremta i, abans de les xarxes socials, també ho deien de Internet. El fet és que ambdós invents han canviat les dimensions del món accessible i que les emocions -una de les grans preocupacions socials del nostre temps- han trobat la seva forma de manifestar-se en el context de les noves formes de comunicació associades a les tecnologies digitals.

No estic parlant només dels simpàtics emoticons, les imitacions d’expressions fetes amb l’ajut signes de puntuació com ‘:-)’, que venen a ser una de les primeres formes de reforçar missatges en els primers temps de Internet. Tot indica que estem en el camí de trobar altres formes per a transmetre emocions per aquests mitjans, i la cosa inclou els treballs en curs destinats a aconseguir que els ordinadors les interpretin i també que siguin capaces de manifestar-les. Mentre tant, hi ha d’altres recerques que mostren com estem adaptant les diverses tecnologies per tal de transmetre algunes emocions. Per exemple, aquests dies han estat notícia dos professors de la UOC, F. Núñez i M. Fernández, gràcies als resultats de les seves investigacions sobre com aquestes noves maneres d’interactuar es reflecteixen en les relacions sentimentals. El titular era força cridaner, explícit i contundent: Declara’t per SMS, confirma-li que l’estimes per WhatsApp i deixa’l per correu electrònic. És a dir, estem assignant a cada un d’aquests mitjans un paper d’acord amb les seves característiques, com poden ser la immediatesa del primer, la interactivitat del segon i la contundència i fredor del tercer. O sigui que, a qui l’hagin enviat a filar estopa per correu electrònic, sempre li quedarà el consol de pensar que, si més no, amb això està al dia.