Encara no s’ha acabat d’esvair l’encens gastat en elogiar la figura d’Steve Jobs, amb motiu de la seva mort, quan l’FBI ha publicat els informes sobre la seva persona que va redactar arrel del seu possible nomenament per a un càrrec en el govern de Bush pare. L’argument per a tan oportuna publicació és que ha passat el temps legal per a mantenir-los secrets, passat el qual s’han de publicar, la qual cosa ha servit per a que la majoria de mitjans que se n’han fet ressò, destaquin que, segons aquests informes, Jobs no tenia gaires escrúpols i que havia consumit drogues, la qual cosa, sigui dit de passada, em fa molt l’efecte que, en tot cas, eren secrets a veus. He de confessar que a mi em regira molt més saber la metodologia que segueix l’agència federal americana per a elaborar aquests informes: sotmeten a un tercer grau al mateix candidat, així com familiars, amics, coneguts, veïns i saludats. És clar que resulta pràcticament impossible sortir ben parat d’un escrutini com aquest, la qual cosa pot donar una idea de l’immens poder que va arribar a acumular el cappare d’aquesta agència, J. Edgar Hoover, biografiat aquest dies en una pel·lícula dirigida per Clint Eastwood. Tot plegat fa molt poc aconsellable optar a un càrrec públic en aquelles contrades, encara que, ben mirat, si per aquí aplicàssim la mateixa metodologia, per ventura ens estalviaríem més d’un ensurt.
He trobat a faltar en aquestes notícies alguna referència a un altre incident de la vida de Jobs que també el posava al marge de la llei. De fet, no van acabar a la presó ell i l’altre Steve -Wozniak- perquè el policia que els va enganxar se’n va compadir i els va deixar anar. Estaven a una cabina telefònica emprant una “blue box” -capsa blava- per telefonar sense pagar. La fabricació d’aquestes capsetes va ser un gran estímul per a tot un grapat de phreakers, els hackers del sistema telefònic, els quals van aprendre un niu d’electrònica amb aquesta comesa i aquests coneixements els van servir per a inventar els primers ordinadors personals. Per la qual cosa els hem d’estar agraïts, però sembla que no convé gaire recordar-ho. Com no deu convenir escampar gaire una altra notícia del mateix dia de l’informe de l’FBI que assegurava que, segons un estudi científic, tendim a ser més creatius quan estem beguts o cansats, al qual podem afegir, el de fa unes setmanes que assegurava que aprenem millor en condicions d’estrès. Al final no ens quedarà més remei que desaprendre els consells que hem rebut al llarg de la nostra vida. Si els que ens hem arribar a assimilar, és clar.
(La foto, del 1975, mostra els dos Steve culejant una blue box. L’he treta d’aquí)