El DBalears fa canvis deguts a l’acord amb l’Ara (Des d’avui es distribueixen conjuntament) i sembla que ara em convé tornar a activa el bloc per, si més no, fer-lo servir com a repositori dels articles, més curtets en aquesta nova etapa. Aquí va el primer:
SOPA (d’oca)
Aquests dies el congrés nord-americà pren en consideració una nova llei (i van …) coneguda per les sigles SOPA, que corresponen a “Llei per a aturar la pirateria on-line” (Stop Online Piracy Act). Diversos indicis assenyalen que aquesta llei ve a ser la versió americana de la llei Sinde, amb algunes fineses que han aixecat l’alarma arreu del món, com per exemple el fet que la tècnica proposada per bloquejar els llocs web que suposadament no respectin les lleis de copyright són les mateixes que les que fa servir el govern xinès per a censurar l’accés a Internet. I és que ja fa estona que polítics i productors de continguts han perdut el senderi. La cosa va començar cap allà l’any 1996 amb la llei per a la decència de les comunicacions, que va anar seguida de molts altres intents, òbviament fallits. Si ara se’n surten, no crec que els productors puguin descansar tranquils, però si és segur que la llibertat d’expressió passarà a ser, encara més, una pura entelèquia. El passat haurà aconseguit barrar el pas al futur.
Intents com aquest donen tot el sentit al projecte de la Freedom Box Foundation, que té per objectiu fabricar unes capsetes que permetin crear una xarxa de comunicacions sense fils entre usuaris privats i al marge de les operadores. Ben be no seria una Internet alternativa, però al manco asseguraria un canal de comunicació lliure i difícilment censurable. Això no significa que hàgim de renunciar a defensar Internet i la llibertat d’expressió inherent, però començo a ser evident que es fa més que necessari un pla B.
En qualsevol cas, passa d’hora que els legisladors d’arreu del món intentin entendre i facin seu el consell que li dona Grouxo Marx al camàlic que intenta entrar un bagul molt gran a una cabina del vaixell molt petita: “Potser per comptes d’intentar ficar el bagul a la cabina, seria millor que intentis ficar la cabina al bagul”. La pel·lícula era “Una nit a l’òpera”, encara que l’espectacle que ens ofereix la conxorxa de polítics, productores de Hollywood i discogràfiques recorda molt més la memorable “Sopa d’oca” .
Llorenç Valverde