Single post

El primer dimarts desprès del primer dilluns (dBalears, 26/10/08)


Inexorablement, com tots els anys múltiples de quatre, d’aquí a pocs dies, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, hi haurà les eleccions presidencials als Estats Units. En el moment d’escriure això, el candidat del partit demòcrata, Barack Obama, afavorit també per la crisi econòmica, sembla que té un avantatge considerable en la intenció de vot, la qual cosa, en condicions normals, deixaria molt poca esperança per a l’altre candidat. Però les condicions no són normals.

Deixant de costat les circumstàncies racials, ja que sembla que una bona part de l’Amèrica profunda no està preparada per votar un president que no sigui blanc, la gran qüestió és saber si els mecanismes electorals dels Estats Units garanteixen la transparència del vot i el joc net. En aquest sentit, cal no oblidar que l’encara president Bush va arribar al poder després d’un escandalós recompte de vots a l’estat de Florida, on en aquell moment n’era governador un germà seu. El recompte es va allargar mesos i va ser parat finalment per ordre judicial.

A la base de tot aquest escàndol hi havia unes paperetes confusionàries i que varen ser les que varen permetre el que l’inefable Michael Moore no va dubtar a titllar d’una moderna forma de cop d’estat, atès que tot plegat va significar el segrest de la voluntat popular manifestada a les urnes.

Avui, vuit anys després, no sembla que hi hagi prou raons per confiar en la transparència i netedat d’aquests mecanismes, ans al contrari, als dubtes de fa vuit anys se n’han afegit de nous, molts dels quals vénen de la mà dels sistemes de votació electrònic que s’han anat implantant progressivament per tot el territori americà.

Des de primer moment, les màquines de votació electrònica varen estar sota sospita, per moltes i variades raons, entre les quals no hi juguen un paper menor les significatives contribucions a la campanya de Bush del contractista del sistema. De fet, una vegada començades en alguns indrets les votacions anticipades de les actuals eleccions, ja hi ha notícies que parlen de centenars de vots emesos en favor d’Obama i que han acabat per aparèixer com a vots per a McCain. La cosa és del domini públic, fins al punt que sembla que a l’episodi d’Els Simpson que està previst emetre dia dos de novembre, hi surt el pobre Homer Simpson intentant –infructuosament– votar a favor d’Obama en una d’aquestes màquines.

I és que la feblesa i poca fiabilitat de les màquines de votació ha estat qüestionada contínuament, especialment des d’àmbits tècnics i al llarg d’aquests anys han aparegut treballs de recerca que posaven de manifest les seves vulnerabilitats. Fins i tot hi hagut treballs escolars que ho han fet, el darrer va ser notícia la setmana passada: un professor de la Rice University havia posat en mans dels seus alumnes d’informàtica màquines d’aquestes amb la comanda expressa que intentassin modificar-ne el codi de tal manera que els resultats de les votacions quedassin alterats, és a dir, els reptava a craquejar-les.

Va organitzar la classe en diversos grups, cada un d’aquests amb el codi d’una d’aquestes màquines i, una vegada modificat, s’intercanviaven el codi entre els grups, amb l’objectiu de descobrir les manipulacions que havien fet els altres. Els resultats –i d’aquí la notícia– sembla que varen ser aclaparadors, no només els estudiants varen aconseguir craquejar les màquines sense gaire dificultats sinó que, a més, el que va ser realment difícil va ser descobrir aquestes modificacions per part dels altres grups, i això que es tractava d’estudiants que havien estat dedicats intensivament a modificar el codi.

Tot plegat no ens hauria de venir de nou, ateses les múltiples febleses inherents a la mateixa natura de la tecnologia informàtica i que fan pensar que queda un llarg camí per a arribar a aconseguir un sistema electrònic de votació que no estigui sota sospita. Haurà de ser molt transparent, és a dir, basat en programari lliure, i sofisticat. Però la solució també haurà d’incorporar procediments que vagin més enllà de la pura tecnologia informàtica. De fet, ja han aparegut intents primerencs que van en aquesta direcció, i que fan un sofisticat ús de tècniques criptogràfiques, encara que no podran ser emprats a les actuals eleccions presidencials americanes. Tot això sense oblidar la pregunta, no gens retòrica, sobre la casta de democràcia que els Estats Units estan impartint arreu del món.

theme by teslathemes