En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736. D’aquest notari, per la seva banda, sembla que Martí de Riquer en fa un elogi per la seva tasca dedicada a enaltir i restaurar la llengua catalana, elogi que és emprat a un web blavero per retreure a Martí de Riquer que en Carles Ros mai no va fer res per «eixa llengua veïna». La temptació de seguir aquest fil ha estat forta i difícil de vèncer, però la veritat és que se’m feia tard per acabar aquest article i ho he hagut de deixar. Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m’ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d’avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d’altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins … i tot un seguit d’enunciats semblants que indiquen una tendència d’abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d’ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.
Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària. Pot esdevenir i ha esdevingut de fet: si ha estat possible, gràcies a la col·laboració de masses, fenòmens com el del programari lliure o la Wikipèdia, què no podrem fer si apliquem els mateixos principis a l’àmbit empresarial i al dels negocis? Aquesta és la pregunta que està de moda aquests dies i que moltes empreses i institucions d’arreu, començant per les escoles de negocis, han començat a reflexionar-hi i dedicar-hi atenció. El poder de la comunitat, és l’enunciat de moda i converteix en best seller un llibre amb un títol tan llaminer com We are smarter than me, Nosaltres som més intel·ligents que jo. Dirigit al món dels negocis, o més aviat, de les escoles de negocis, el llibre tracta de tota una sèries d’experiments, la majoria reeixits, d’empreses que havien decidit tenir en compte les aportacions de comunitats relacionades: clients, treballadors, … per canviar algun dels seus processos o introduir productes nous. El llibre també és un exemple d’una experiència de col·laboració entre milers d’usuaris i, per ella mateixa, s’ha quedat a mig camí entre el més espectacular dels èxits i un fracàs estrepitós, atès que no ha acabat per ser el que inicialment volien els seus autors, és a dir una obra col·lectiva de milers d’autors, però sí compta amb moltes aportacions de col·laboradors voluntaris d’arreu que hi han contribuït amb les seves idees.
Està clar que la idea que hi ha més intel·ligència fora que dins, ja fa estona que va quedar palesa, especialment per a les grans companyies amb la seves polítiques d’adquisicions: tan aviat com detecten algun desenvolupament que els pot interessar, el compren o intenten comprar-lo: és el cas de YouTube i Google o de MySQL i Sun Microsystems, tot això sense comptar amb la política proverbial de Microsoft, que sembla ara haver topat amb un escull important en el cas de l’adquisició de Yahoo. Però la moda es va decantant en una altra direcció, addicional de moment, però que va adquirint més importància de cada dia que passa: Internet possibilita això i molt més i sembla que ara la cursa ha canviat de pista: ja comprarem si no queda més remei, però mentrestant intentem aprofitar la intel·ligència que tenim dins i, molt especialment, la de fora. No sigui cosa que els passi com va passar a Oracle amb Siebel Systems: Siebel era un enginyer d’Oracle quan va dissenyar i construir un programari per gestionar la relació amb els clients -CRM en diuen- en el si de la mateixa empresa, però que va acabar per abandonar la companyia i establir-se pel seu compte davant la indiferència i rebuig d’aquesta. Pocs anys desprès a Oracle no li va quedar més remei que comprar Siebel a preu de canari jove. Un error que ara tothom intenta estalviar-se. En diuen el poder de la comunitat.