Quan Climent Picornell va començar el seu bloc deia que volia ser com jo. O, per ventura, el que deia és que en volia tenir un com el meu. Eren altres temps i berenàvem sovint de les magnífiques “llagostes” del Bar Bosch de Palma. Després va començar la meva aventura barcelonina i els berenars només poden ser de tant en tant, quan s’esdevé que estic a Palma un dia feiner, cosa que passa rares vegades. En aquests berenars es va coure el llibre “Les Seduccions de les Noves Tecnologies” i moltes d’altres coses. En Climent també escriu en el Diari de Balears i acostuma a posar en el seu bloc aquests articles. Gràcies a això he pogut llegir amb delectació aquest extraordinari article sobre un dels efectes col·laterals de la gratuïtat de la línia de metro que va al Campus de la UIB, recentment inaugurada. No us el perdeu. A mi em sap molt de greu no haver pogut ser testimoni de la feta, però -gràcies a l’article i, també, perquè conec els llocs- me la puc imaginar i ha de ser … Bé, no tinc paraules.