Amb saliva dejuna

Per si algú no sap que vol dir, aquesta és una expressió que feim servir per indicar que alguna cosa està aferrada de forma poc consistent, tot i que, segons l’Alcover-Moll, es pensava que tenia propietats medicinals. No cal entrar gaire en detalls, però la saliva dejuna és espesa i enganxosa però, quan s’eixuga, allò que semblava estar fermament aferrat es desferra tot sol. La foto està feta dins l’avió d’Iberia que em va portar a New York el dilluns passat i, com es pot veure, la bossa del seient no està enganxada amb saliva dejuna, però gaire bé, ja que el que la sosté al seient és un filferro rònec. Prop de vuit hores veient això donen molt que pensar i un hom comença a imaginar-se parts de la carrosseria i dels motors enganxades amb saliva dejuna o filferros. La veritat, no resulta gaire tranquil·litzador, especialment si teniu en compte que no n’hi ha prou amb haver arribat ja que, per tornar, segurament em tocarà el mateix avió. Haurem de tancar els ulls i creuar els dits. Ara toca dir allò que això ja es veia a venir: si algú es tan poc curós amb la seguretat com per obligar els seus usuaris a fer servir windows per accedir als seus serveis web no cal esperar gaire per a que la deixadesa arribi a coses més delicades. Fàcil, no?

Per altra banda, podria ser que s’hagin gastat tots els diners amb la magnificent terminal nova T4 de Madrid. Per cert, en la part positiva, a més d’haver arribat a New York, he de dir que vaig passar per aquesta terminal i no vaig ser abduït, i això que vaig haver d’anar de la T4 a la T4S. Fins i tot, la maleta que venia de Palma va arribar amb mi a New York. Tanmateix, Iberia no ens va estalviar algun detall cutrillo, com per exemple fer-nos embarcar amb jardineres i tenir-nos més de 15 minuts tancats dins la jardinera, a peu d’avió, abans de deixar-nos entrar-hi. Però l’apoteosi es va produir a l’arribada a New York: el pilot va cantar, joiós i orgullós, per la megafonia que havíem arribat mitja hora! abans del previst. Tanmateix l’alegria va durar poc, ja que ens varen tenir tres quarts d’hora esperant que es buidés el finger que teníem assignat. Certament gloriós.