Una màquina Smith Premier

màquina de teclat dualEl passat estiu, en Carles Pina va anar a Estònia i allà, en un museu de la ciutat de Kuressaare, capital de l’illa de Saarema, va fer aquesta fotografia d’una màquina d’escriure amb teclat dual, és a dir amb tecles diferents per a les majúscules i per a les minúscules. En una primera aproximació pot semblar que es tracta més aviat un estri sortit d’una galeria d’objectes estúpids. Però no, es tracta d’una màquina Smith Premier 10, la darrera de la família que varen començar a ser construïdes el 1908. La primera, és a dir la Smith Premier 1 és del 1896. Segons s’explica aquí, aquesta casta de màquines varen arribar a ser les segones més venudes del seu temps. Els seus fabricants pensaven que eren millors que les de teclat senzill -les que s’han acabat per imposar- perquè consideraven que haver d’apretar dues tecles per generar una lletra induïa a confusió. Tothom té dret a pensar el que vulgui.

(Si clicau sobre la foto petita podreu veure la fotografia ampliada)

5 pensaments quant a “Una màquina Smith Premier”

  1. “consideraven que haver d’apretar dues tecles per generar una lletra induïa a confusió.”

    L’emacs encara no existia, això si que genera confusió… xD

    Interessant fotografia, mai m’hagués imaginat que existissin. Pot ser ha estat millor que s’imposassin els teclats que ara esteim emprant. Imagineu els ordinadors actuals amb el teclat el doble de gran? I els portatils i pdas? I els punyeteros mòbils?

    Interessant, interessant…

  2. home, tampoc és tan incomprensible que creguessin això… de fet per fer es podria fer tot amb dues tecles, oi? però et podries estar teclejant mitja hora per escriure una paraula amb l’alfabet que tenim, caldria canviar el funcionament del llenguatge per optimitzar-lo a les dues tecles…

    de fet amb els mòbils ja ha passat.

    acabarem tots escribint en binari? i com es pronunciaria?? hehe

  3. El meu padrí tenia una màquina de tres tecles: escriure, espai i enrera. La lletra (o altre signe) es triava amb un punter que amb un mecanisme molt original orientava una bolla que tenia tots els signes a la seva superficie. Jo hi vaig escriure un parell de vegades quan era petit (la primera vegada que la vaig veure hi vaig jugar tot un dia) i no era tan lent com podria semblar. De fet, era més ràpid que escriure amb qualsevol PDA o mòbil actual 😉

  4. Llorenç, jo en tenc una a Mallorca que és una SMITH PREMIER Nº4, està sencera però es pot restaurar completament.
    També té els dobles teclats.

Els comentaris estan tancats.