I per què n’he d’aprendre?

Un dels criteris que més tenc en compta darrerament a l’hora de triar quina operadora faig servir per viatjar amb avió és si disposa o no de punts de facturació automàtica. Fet i fet, el que em posa molt nirviós és haver de fer cua i que desprès et donin el seient que ells vulguin ja que, a tot estirar, l’únic que et demanen és si vols finestra o passadís i, certament, és un xic molest, i fins i tot pedant, haver de dir allò de “M’és igual, però sobre tot el que vull és anar a la part davantera de l’avió, però que no sigui la primera fila de turista”. Un problema que queda ben resolt amb la facturació automàtica: no has de donar explicacions, pots triar al teu gust i, molt especialment, no has de fer cua. Avui matí, a l’aeroport de Palma, mentre estava aconseguint en un d’aquests punts la tarja d’embarcament per anar a Barcelona, he pogut escoltar la veu -certament irada- d’un executiu agressiu -més agressiu que executiu- que anava rondinat a l’empleat de la companyia aèria que l’anava arrossegant cap a un d’aquests punts. Puc imaginar el que li deia aquest al client ja que no ho podia sentir, però el que si se sentia de ben enfora era el que deia el viatger en castellà: “No, miri, jo no en vull aprendre d’això!” I quan es veia irrevocablement abocat a reservar en aquell aparell, insistia “Jo vull que m’ho facin allà -tot assenyalant els mostradors de facturació de sempre- sinó, què hi fan elles assegudes? Jo no he de menester aprendre tot aquest remenat!” Tanmateix, la suau però ferma insistència de l’agent de la companyia aèria ha fet inútil tot el gest rondinaire de l’executiu agressiu, perquè ha acabat facturant allà on li deien i no on ell volia. M’ha sobtat veure que hi havia una persona que no volia aprendre una cosa, aparentment útil. I, a més, que ho feia perquè sí, sense cap raó aparent. Després, encara que eren les vuit del matí, he descobert que aquesta és una actitud que no m’hauria de sorprendre.