No el vaig arribar a conèixer personalment, però si sé qui me’n va parlar per primera vegada, amb admiració. Va ser en Nadal Batle i va ser ell també qui m’assenyalà aquest poema de Miquel Bauçà que va ser la primera cosa que vaig assaborir seva. Després, altres amics també me’n varen parlar. Aquests dies hem sabut que havia mort en silenci, de puntetes. Ningú no se’n va adonar fins que ja havien passat algunes setmanes. Avui, en Joan Mir li dedica el seu article del Diari de Balears. Ell, com en Nadal, també el va tractar. En Miquel Bauçà era felanitxer, però això, em fa l’efecte, no afegeix ni un pissarrí a la seva incomensurable magnitud de poeta.
Al final, s’ha comprovat…
Al final, s’ha comprovat, els camells
arriben a passar pel subtil cós d’una agulla.
Han batut el repte que els féu Crist
amb una sorprenent facilitat. Crist
no es va fixar en la gran perícia dels camells.
I el més trist és que solament ells troben
tota la salvació i la trustifiquen i ningú pus…
Els camells, un cop passat el cós de l’agulla,
s’estiren, s’espolsen, es fan netejar les potes,
peten de mans, demanen la premsa, el cafè, la copa,
el puro de la redempció, la coloma de la pau
i l’amnistia per tothom.
Hem d’admetre i no sense una certa pena
que ens han fet una gran jugada i tot això per culpa
de Crist, de l’angelical i bona fe de Crist.
Ara tot és tan confús, tan torbador…
Ara les nostres millors amigues són les seves estimades,
com Na Justícia, Na…
Pertot arreu un es troba amb els seus representants
armats o amb creus i vestits de negre per espantar-nos
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament
que ens amera del matí fins al vespre.
N’hi ha de camells segurs que, tirats de frac,
ens somriuen, ens deixen ensumar la flor que duen al trau,
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal.
Els camells insegurs, en canvi, fan mala cara,
tiren potades i duen el gep excitat. És cosa sabuda
que entre ells no es miren
amb massa bona cara. Tots es belluguen,
corren, es paren trampes, es foten la punyeta,
s’associen, es barallen, s’armen, es desarmen,
fan guerres, amnisties, armisticis,
fan mites, ens enganyen, colonitzen, maten negres,
independitzen, fan negocis.
Miquel Bauçà, del poemari Una bella història (Edicions Proa, Barcelona, 1962)