Diu aquesta notícia de Los Angeles Times que comença a haver-hi un nombre considerable de persones que estan retornant a fer servir els ordinadors com les velles màquines d’escriure ja que se n’aflueixen de connectar-se a Internet, per mor dels problemes vinculats als virus, als programes espia, i al caramull de spam que reben. Com és habitual en els diaris americans, l’article està confegit a partir de diverses històries concretes, a les quals cal afegir opinions d’experts sobre la matèria, per acabar amb algunes conclusions. Tanmateix, l’autor de l’article falla estrepitosament en el diagnòstic i, sobre tot, en aconsellar aquests frustrats usuaris. Identifica dos culpables d’aquesta situació: primer, l’arquitectura oberta d’Internet i, segon, errors en el disseny del windows. Fins i tot no s’està d’esmentar que el mateix Bill Gates ha estat víctima de spyware. Però ignora olímpicament que els ordinadors amb programari lliure, tot i estar exposats a l’arquitectura oberta d’Internet, no tenen aquests problemes, la majoria dels quals són només culpa del windows. Dit altrament, el problema no és la xarxa, els virus o els programes d’espionatge, sinó el windows. Tots els usuaris que descriu l’article deixarien immediatament de sentir-se frustrats si l’abandonassin i fessin servir programari lliure en els seus ordinadors. Fins i tot, podrien reduir considerablement els problemes relacionats amb el correu spam. Només ho han de provar i ho veuran clar. Per altra banda, no puc entendre com algú pot haver pagat, com s’assegura a l’article, devers 3000 dòlars per fer-se llevar spyware del seu ordinador: Això sí que és costar més el pa que el peix.
La imatge està agafada d’aquí.
Crec que tot això té relació amb un apunt teu anterior, el dels bugs per línies de codi, i que aquests bugs del Windows no son trivials (DCOM/RPC, virus amb Outlook, …) sinó que afecten de forma important al més fons de la seva arquitectura.
Per això ara treuran el Longhorn aquell, per fer-nos pagar diners (a mi segur que no) per que ells mateixos arreglin els seus propis desastres d’analisi.
Efectivament, de fet ja fa un any que tinc a la màquina la distribució Mandrake i em va molt bé, el programa de correu kmail té unes funcions molt interessants per eliminar el correu no desitjat.