Burocràcia a l’era digital

fotocòpiaEm va passar no fa gaires dies. vaig anar a entregar uns papers a una conselleria del govern autònom i em varem pegar un cop de “llei de registre” que em va deixar bocabadat. La cosa era que havia aconseguit el formulari que havia de presentar a Internet (un gran avanç!) i com que me’n volia quedar una còpia segellada, per comptes d’escanejar el full emplenat i tornar-lo a imprimir, vaig optar per una solució més eficaç com era tornar a emplenar -amb les mateixes dades- un altre full.

“Ah, no! -em digué la funcionària de torn- ha de ser una fotocòpia de l’original. Això no li puc segellar” Tímidament vaig intentar fer-li veure que era, efectivament, una còpia. Però no, la “llei de registre” deia clarament que havia de ser una fotocòpia. Així que no em va quedar més remei que cercar un lloc on en fessin, fer la cua corresponent i tornar a presentar la paperassa de nou. I ho vaig fer. Quan marxava amb la meva còpia segellada, vaig recordar que l’any passat vaig anar molt més viu. Resulta que havia de presentar un document original i una còpia per confrontar, però com que no tenia a mà l’original, només en tenia una versió digital escanejada, vaig optar per imprimir una còpia en color -que va fer les funcions d’original- i desprès una en blanc i negre, que va fer les funcions de còpia. Les veren confrontar -a la mateixa finestreta- sense cap problema, “original” i còpia. I tan contents. Desprès em va quedar el dubte de que devia dir la llei del registre en casos com aquest. I també, com s’ho devien fer per tenir còpies segellades abans de les fotocòpies.

I és que, comptat i debatut, ja poden parlar d’administració digital i de societat de la informació i el que sigui, mentre no canviïn lleis de registre i, sobre tot, la mentalitat dels que l’han d’aplicar a peu d’obra, no hi ha gaire cosa a pelar. Llevat, és clar, de fer l’espavilat amb originals i còpies com vaig haver de fer l’any passat.

La imatge està agafada d’aquí.