Tot i córrer el risc de semblar poc original i repetitiu, he de confessar que per encarar el nou any no he trobat res millor que aquest poema de Miquel Martí i Pol:
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
Aquí podeu escoltar com el canta el grup Espiral d’Embulls.
Per molts d’anys!